L'ERMITA DEL REMEI

Està situada dalt d'un turó a les afores del nucli. L'origen no se sap, però el que sabem és que la devoció a la Verge apareix de la mà de l'ordre dels Trinitaris al 1579.

​

L'ermita es divideix en dues parts l'hostatgeria i l'església. Hi ha dues èpoques de construcció diferenciades. La part més antiga és la nau amb voltes de creueria d'estil gòtic i amb una port dovellada, amb contraforts exteriors i coberta a dues vessants.

L'estil barroc el trobem a l'ampliació del creuer i en una cúpula peraltada sobre tambor.

Hi ha una cúpula ben característica amb teules de diferents colors i una campana datada el 1726. 

En el seu interior hi destaca l'àngel penjat d'estil barroc. L'altar major té les pintures d'Àngel Acosta, i els altars laterals són de Xillida de Cervera del Mestre. Dins el cambril de l'altar major hi ha la Imatge de la Mare de Déu del Remei.